I ací espere...

Em resguardaré del fred buscant calor, i a la inversa en cas d’abrassament, et menjaré com si d’un lleó em tractés. Buscaré racons on deixarme caure, escoltaré la música que em fa tornar boig, fumaré allò que em fa tornar boig, beure allò que em fa tornar boig, i així i tot, per a desgràcia pròpia restaré sa, perquè, malgrat tot, la ment no vol que em deixe dur, s’ha encabotat en seguir quieta. Doncs així es fotrà, perque no vull parlar, no vull escoltar, no vull mirar, no vull besar, no vull sentir. Vull cremarme entre mars de insolència i prepotència, escorcollant dins meva.

I ací estic, ací muic, ací m’amague, ací plore, ací ric... i no m’hi veig...