23 de gen. 2012

Cronología II

Parlem de futur, parlem de pervindres, imaginem el demà com vullguent arribar-hi, com esperant que passe el present ràpid, amb impaciència. Tenim estudis, ens formem i ens eduquem, per cultura, potser, però en general per la fatídica pregunta de què serà de nosaltres. Patim una vida encarada cap al futur, que no ens concentra en el quefer d'ara, pensem sempre en el demà, i quant aquest arriba, pensem en el següent. Ens oblidem del present, passant de llarg moltes coses, i oblidant-ne d'importants.

De vegades, imprevisiblement, el futur ens angoixa, observem el que podrà passar i no ens agrada, odiem el futur. Aquell futur, asolador d'idees, esfumador de concentració, que no ens deixa disfrutar de la virtuositat del millor dels presents, fa funcions de soga i ens ofega. Morim tant per dins, que és inevitable no esguitar un poc l'exterior, provocant en els propers la preocupació.

I l'endemà vol ser avui, i no el deixe, no vull, no, ara no.




[...] Una tronà s'observa a la llunyania. Ell, dret a la solitària platja, s'alarma al vore la contundència d'aquells núvols i la potència dels rajos, els quals iluminen l'oscura nit, fent competència a la lluna.
Amb tranquilitat, encen una foguera, estén la tovallola, obri l'ampolla i espera assegut a que la gegantina nuvolada aplegue. Quant la tronà s'observa suficientment propera, s'aixeca, s'acaba l'interior de l'ampolla, la revalla i es llança a l'aigua d'un salt..."Humils núvols que sobre mi volen ploure, els explicaré avui, senyors, que em poden apagar la foguera, mullar-me la tovallola, inclús fer malbé els meus cigarrets, però a mi no em mullaran vostés, perquè ja ho faig jo. Al mar..."


Cap comentari:

Publica un comentari