20 de des. 2011

Cronología.

"La vida es tot allò que va succeint mentre ens encabotem en fer altres plans" John Lennon.

Dins nostra mirem passat antinc, històries vergonyoses, victorioses, violentes...Un llarg etcétera que es fa més llarg mentre passen les hores, els dies i els anys, arribant a convertirse en una cosa no tan llunyana, que s'arrima poc a poc, es converteix en present i serà futur, però al cap i a la fi, continuarà sent passat. Vivim de les experiències, trobant-nos de forma intransigent amb un futur en el que l'atzar pareix culpable de tots els mals i revocat del mèrit de tots els bens. Aniquilem les millors sensacions aferrant-nos a un pervindre que ens desconcentra del que realment passa. El present ens passa per davant com el tren al que no hem de pujar perquè va a un altre lloc, i el mirem passar, impacients per l'arribada del nostre.

I en certs moments, el futur desapareix, el passat s'oblida, i el present es intens. I es quant realment prens conciència del present, que te un sabor dolç, com el pastís de la mare, un sabor, que no recordes l'última volta que el tastares, un sabor dòcil, graciós...sedant. És ara quan escoltes realment la música que ja feia estona que sonava, el vent suau que t'acariciava apareix com de sobte i gaudeixes, eres conscient del ara i no del "què passarà" o del "tindré que tal, tindré que qual". Restes viu. I és ahí quan naixes, vius i mors un altra vegada per tornar a l'estat antetior, on camines per aplegar a un lloc i fugir d'un altre, sense fixar-te pas en el camí que trepitges.

[...] L'oroneta ha deixat de cantar, perquè un malvat ha tallat l'arbre on tants anys havia dormit, on jugava amb la mare oroneta mentre el pare oroneta anava a per menjar, on observaba curiosa el món gegant que la rodejava i respiraba el vent majestuós. L'oroneta, trista, observa la carniceria que han fet de sa casa, i seu damunt la soca, damunt dels dos pams d'arbre que queden ara, amb l'esperança de que un dia tornarà a creixer, i la portarà amunt, prop dels núvols, que amb tanta gràcia l'arropaven abans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada